Hall Plaça de l’Acadèmia
“Si un indret pot definir-se com un indret d’identitat, relacional i històric, un espai que no pot definir-se com un espai d’identitat ni com relacional ni com històric, es definirà com un no-indret.” Marc Augé
Passar desapercebut és un art difícil d’explicar, però aquesta capacitat em permet moure’m entre músics i retenir a la meva càmera els espais privats de treball de diferents creadors, en locals d’assajos, proves de so, estudis de música, camerinos, teatres, sales de concerts, bars…; on s’entrellacen art, treball i persona, en un acte repetit en desenes d’ocasions però mai rutinari, on es defensen els seus projectes, on es treballa artesanalment i s’interrelacionen.
M’interessen especialment aquells espais on els artistes es mouen amb comoditat, llocs generalment desconeguts pels espectadors però sempre imaginats. Espais que pels artistes són de pas, temporals i irrellevants; camerinos, bambolines, back stage, tarimes que es munten al matí i es desmuntaran un cop acabat l’espectacle, escenaris utilitzats centenars de vegades per altres, on es troba la clara línia que distingeix l’indret del no-indret: L’extrem de l’escenari, el graó de la tarima, el pam de terra que els separa del públic.
Fede Nieto fotografia tots aquests moments de la forma més fidel i sincera possible, intentant captar les seves actituds, i la seva relació amb els objectes i amb les persones que els envolten; sense poses, sense artificis més enllà d’una proposta estètica en la postproducció de la fotografia.
